BENVINGUDA a la GLFE

Por Patricia Planas
Gran Maestra de la Gran Logia Femenina de España

La presència de cadascun de vostès enriqueix aquesta celebració, ens omple d’alegria i ens demostra una vegada més que els llaços d’unió i fraternitat transcendeixen el temps i l’espai.

Agrair també l’honor, carregat de responsabilitat, que especialment vosaltres, germanes meves, m’heu conferit en resultar elegida com a Molt Respectable Gran Mestra de la Gran Lògia Femenina d’Espanya.

Jo, per part meva, us prometo donar el millor de mi mateixa i acomplir les obligacions  del càrrec el millor que pugui i sàpiga.

M’esmerçaré a actuar amb la diligència i la perseverança necessàries perquè totes les pedres de la nostra Obediència tinguin el seu lloc, funció i sentit en aquesta gran obra conjunta que totes estem construint, tant a nivell individual com a col·lectiu.

 

Cadascuna de nosaltres som una llum diferent a la resta, capaces de brillar amb llum pròpia, que treballem en benefici de la Lògia, de l’Obediència, de la societat i de qualsevol ésser humà que ens necessiti. Però hem de tenir present que quan ens unim, ho fem amb una sola llum, si cap, molt més potent i lluent. I Per tal que això pugui succeir, cal que siguem capaces de transcendir fraternalment les petites diferències que lluny de separar-nos ens fan créixer en la diversitat. ****

Valoro l’activitat i el treball maçònic de totes i cadascuna de les GG.·. sigui quina sigui la seva responsabilitat o Grau,  ja que la unió i la complementarietat de tota activitat pel bé de l’Obediència, no sols requereix el respecte i la consideració corresponent, sinó en especial, l’aplicació sàvia i constructiva del que sens dubte acabarà sent una demostració visible i perceptible de la genuïna Fraternitat maçònica.

Així, la sàvia Fraternitat, nascuda del Cor i el coneixement profund de la nostra tradició, m’inspira a actuar en dos grans plans, que amb la seva complementarietat i interacció enfocades en una sola direcció, poden dur-nos encara més lluny en el nostre preciós treball maçònic.

Molt a grans trets, un dels plans d’actuació tractarà d’aprofundir encara més en el sentit iniciàtic de la nostra Obediència, no com a quelcom allunyat de la realitat social o de les necessitats individuals de l’ésser humà, sinó com un autèntic nucli diferenciador de qualsevulla altra organització o institució profana que al meu judici no hem de diluir o perdre. Ja no sols per aquesta diferència que faig palesa, sinó també per ser aquesta essència iniciàtica el veritable factor vivificador de la nostra estimada institució.

L’altre pla d’actuació ha de promoure i actualitzar més i millor la presència pública de la nostra Obediència pel conjunt de les Germanes, amb la rellevància  que el  genuí sentit maçònic pot arribar a tenir a l’exterior.

La Maçoneria fou ahir és avui i ho serà sempre. Com a dones i homes del segle XXI, ser maçons i maçones ens lliga amb la tradició de la nostra institució, amb la història d’altres homes i dones que en el passat i per pròpia voluntat van decidir unir-se per intentar millorar i perfeccionar el seu món intern i extern, per avançar d’alguna manera vers la gran utopia que un món millor és possible. Aquest és el seu llegat i serà el que deixarem a les maçones i als maçons que s’iniciaran en el futur.

Avui més que mai hem de seguir treballant vers la utopia. A hores d’ara ens trobem  immersos en una crisi financera, reflex d’una molt més profunda: una crisi de societat i de valors.  Som  en un món on la diferència de classes augmenta. Un món on tot va a corre-cuita, on comptem amb un excés d’informació i poc coneixement per seleccionar-ne i extreure’n profit. Vivim en un món de desigualtats, de lluites i de patiment.

Davant d’aquest escenari, creiem que la Maçoneria ha de créixer, i cadascun i cadascuna de nosaltres hem de trobar el camí per aportar els valors trobats i treballats en nosaltres mateixos i en els nostres Temples. Allà on mirem, n’hi ha treball per fer. No n’hi ha ni causes ni projectes petits o grans. Recordem que les petites batalles quotidianes canvien el sentir d’una societat, influeixen en el sentir de generacions futures, transformen el món a poc a poc, així com a poc a poc anem aprenent amb el maç i el cisell a polir la nostra pedra, fins a construir catedrals.  

Però crec sincerament que ens cal anar una mica més lluny per fer realitat la utopia de què parlem, i sense deixar de ser únics i sense perdre la nostra sobirania, hem d’estar, com a maçones i maçons, sigui quina sigui l’Obediència,  més units que mai,  en esforçar-nos en un projecte de maçoneria que presenti un discurs viu, actual, capaç d’assumir la tasca de reflexió permanent sobre els valors que un món tan vertiginosament canviant qüestiona constantment. Un món que ens motiva i ens reforça en el compromís de seguir treballant personalment i col·lectiva, intra i extra murs, a la llum dels valors de la maçoneria universal perquè a poc a poc aquests vagin encaixant en la societat.

Per a això hi compto amb totes les Germanes, amb llur comprensió, lleialtat i genuïna motivació basada no en la visió particular d’una o més Germanes sinó en el consens constructiu, sincer i transparent d’una diversitat que a la fi podrà com a un gran cresol, donar-nos un sentit unitari, poderós, sòlid i de gran futur.

Sobretot hi compto amb les Conselleres Federals. Estic segura que unides sabrem formar un veritable equip de treball que sàpiga anar en la mateixa direcció,  respectant i incloent-hi sempre les diversitats per sumar i mai per restar.

Per acabar, vull expressar el més especial i sincer agraïment a totes les anteriors Grans Mestres: Paquita Valenzuela, Rosa Elvira Presmanes, Ana Maria Lorente i Teresa Alabèrnia. També a totes les Grans Oficiales i Germanes per la gran tasca realitzada al front de la nostra Obediència,  que han fet possible que avui ens trobem totes i tots aquí, gaudint d’aquest moment i compartint una experiència maçònica, una visió, un futur, que en la nostra sincera unió, ens durà molt lluny.

He dit.

Patricia Planas Rufino

MRGM de la GLFE