HISTORIA maçonería femenina

La historia de la francMaçoneria femenina s’inscriu juntament amb la de les dones pel seu caràcter d’independència i d’autonomia. L’accés al camí maçònic ha representat una gran aventura de més de dos segles, que ha anat de la mà del pensament avanguardista que desitjava modernitzar-se i alliberar-se d’aquell país del segle XIX, d’aire caciquil, catòlic i provincià, ancorat en base a la submissió, a la por i a la pobresa de la gent.

 En aquest marc convuls entre posicions ben diferenciades és on té lloc l’incipient moviment de reivindicació de les dones i de la seva participació política i social,  en què moltes de les més destacades protagonistes van ser dones que van pertànyer a la Maçoneria.

Elles van editar una crítica a la condició de les dones en el fulletó “Porvenir de las mujeres (1841) i, a partir de 1856, hi va haver una extensa participació en la publicació “El pensil de Iberia”, on van denunciar la subordinació tant a casa com a la feina. Defensaven la igualtat entre els sexes, la fi de l’hegemonia masculina i la creació de noves bases per a les relacions entre dones i homes. Van aconseguir un escàs ressò en la societat del moment, però aquestes “fourieristes” figuren com a pioneres de la introducció del pensament feminista a Espanya. –Amalia i Ana Carvia fundadores de la Lògia d’Adopció gaditana  “Hijas de la Regeneración” en varen ser un bon exponent.

Algunes d’aquestes dones, com és el cas de les maçones Angeles López de Ayala, Belen Sárraga, Carmen de Burgos, entre d’altres, van ser precursores dels grups lliurepensadors que, a finals del segle XIX, van esdevenir un fòrum per al desenvolupament d’un pensament feminista minoritari, de signe laic anticlerical, vinculat amb els àmbits de lliurepensadors i de la Maçoneria que defensaven els drets de les dones.

 LLEGIR MES