Gran Logia Femenina de España

BENVINGUDA a la GLFE

Por Nuria Fuertes Abella
Gran Maestra de la Gran Logia Femenina de España

Vull donar-vos una fraternal benvinguda a la nostra pàgina web i dir-vos que les  que les Germanes es reemplacen en els seus oficis per a continuar amb el seu haber d’i el seu compromís, per açò seguim avançant. Mai hauria imaginat que em trobaria avui ací, però, com diu nostra Volguda Germana Paquita, La nostra Gran Mestra Honorifica: “si la vida i el Gran Arquitecte t’han posat ací és que alguna cosa has de fer i aprendre”.

Així doncs, agraís a la vida, al Gran Arquitecte i a les meues Germanes que em donen l’oportunitat d’afrontar un nou repte i aprendre. És una responsabilitat que no hauria acceptat si no saber a que sóc solament una Germana més entre totes les de la GLFE

A les Germanes de la GLFE vull agrair-los la confiança que dipositen en mi. Les que més em coneixen saben que vaig a posar tot el meu esforç en el treball, intentant-ho fer amb  tota la il·lusió, prudència, temprança i equitat de la qual sóc capaç. M’han donat la seua confiança i jo ho accepte perquè també confien en elles i entenc que aqueix és un dels secrets de la francmaçoneria: mai podràs recórrer bé el camí si pretens fer-ho solament.

Totes nosaltres som pedres diferents que intenten polir-se, de forma i manera que encaixen perfectament en un edifici immaterial. Però no podrem portar a terme aquesta construcció sense la voluntat explícita de “conèixer“, perquè qui té set de coneixement és dúctil, obert, fratern i sap col·locar-se en la pell de l’altre. D’aquesta manera, la diferència ens enriqueix i podem aconseguir la unitat en la diversitat. Quin obra resultaria dels nostres treballs si tots fórem iguals i opinàrem el mateix?

La Maçoneria ens facilita els instruments per a aconseguir una construcció de pedres desiguals germanades per un mateix substrat espiritual i, per açò, sabem que no hi ha llibertat possible sense el respecte a la diferència, que no hi ha igualtat si no considerem als quals discrepen de nosaltres com a iguals i que no existeix la fraternitat sense superar les diferències per a potenciar el que de comuna tenim.

D’aquesta manera la “Cadena d’Unió universal” que tant significa per a les maçones pren forma a través dels nostres ideals compartits en qualsevol part del món i també amb totes les Germanes i Germans que van passar ja a L’Orient Etern, perquè sense ells potser nosaltres no estaríem avui ací.

Vull mostrar el meu reconeixement a les anteriors Grans Mestres de la nostra Obediència, que van donar de si el millor que tenien i sabien. Quan les Germanes de la GLFE mirem arrere i veiem el camí recorregut, ens sentim satisfetes del nostre treball. Esperem que aqueix mirar arrere ens servis, a més, per a agafar impuls i progressar.

Som una Obediència Femenina que treballa i ha de seguir treballant per a ajudar a les dones a trobar en el seu interior aqueixa essència que en cadascuna és pròpia i al mateix temps diferent, aqueixa força personal que les ajudarà a conèixer-se i a ser propietàries de si mateixes.  Solament així podrem prosseguir la nostra obra començada en el Temple, dins d’una Humanitat que necessita tant dels nostres valors i la nostra actitud de lliurepensadores compromeses, com de la nostra pluralitat d’ opinions i personalitats

Com a maçones, les Germanes de la GLFE ens sentim obligades a prosseguir fora del Temple la nostra obra començada en ell i per açò, com a dones d’avui i cadascuna a la seua manera, ens sentim compromeses, d’una banda, amb l’esforç de tantes dones que lluiten pels seus drets i per una societats lliure de rols preestablís i, per un altre, amb les dones que en el passat s’han vist oblidades per la Història, encara que el seu treball haja sigut encomiable.

L’essència de la Maçoneria supera el temps i l’espai i per açò la nostra Tradició sempre resultarà adequada al moment en què vivim, són les circumstàncies les que canviem en una societat moltes vegades violenta i fanàtica que necessita dels nostres principis. Per açò, és necessari que les maçones aprenguem en les nostres Lògies a superar la rutina i l’autocomplaença per a treballar ben nostra pedra i mostrar al món l’actitud adequada al nostre compromís

Hem de seguir treballant en pro de la utopia. Vivim en un món que canvia molt ràpid, on, en general, la competència feroç cosina sobre l’ajuda mútua i la manipulació ès un arma subtil que solament podrem afrontar si ens esforcem a promoure la reflexió pròpia, nascuda d’una raó lliure, però filtrada, al mateix temps, per un cor respectuós i sincer. El nostre compromís i el nostre exemple pot ser com l’efecte que produeix una pedra llançada a l’aigua i podrem viure d’acord amb les nostres conviccions i la nostra consciència

He dit

 

Núria Fuertes Abella

1 de juliol de 2018

 

Últimas Noticias