Gran Logia Femenina de España

Maçonería FEMENINA avui

El que coneixem com a la Tradició, és un conjunt de mites, rituals i continguts simbòlics, d’origen ancestral que han romàs en el temps a través de la transmissió oral, mitjançant les ordes iniciàtiques, com és el cas de la maçoneria, també des de la mitologia, dels contes i llegendes populars...

Les dones des de la més llunyana antiguitat han participat com a tals en la transmissió de la tradició i en la recerca del coneixement.

Malgrat el llarg lapso en què el seu paper ha estat relegat i subordinat, existeix avui un espai propi de dones, en el si de la maçoneria, on es treballa en l’estudi dels símbols, traslladant-ho al pensament filosòfic i a la construcció social.

Les dones constituïm actualment una part activa en la maçoneria liberal, tant des de la nostra participació en lògies mixtes com en lògies exclusivament femenines. I ens preguntem ¿per què maçoneria femenina avui?

Disposar d’un espai de treball maçònic propi ens permet expressar com és la nostra recerca de coneixement com a dones iniciades avui, així com el nostre compromís com a dones i ciutadanes.

L’ancestral via iniciàtica amb la pràctica ritual, desenvolupa la consciència i transcendeix la condició humana. Això és un objectiu comú en ambdós gèneres, però també es pot compartir més fàcilment quan els seus participants són igualats per la seva condició de gènere...

En les lògies femenines, el fet que la totalitat de participants siguin exclusivament dones, no suposa cap modificació del ritual, però aquest fet crea una atmosfera, unes maneres de fer,  que respon a la nostra pròpia condició.

Som conscients que la condició humana respon a una primigènia i universal divisió social per sexes i edats que va donar pas a les múltiples classes i divisions de l’estructura social. La construcció dels gèneres ha anat paral·lela a la construcció cultural dels éssers humans al llarg de la història.

Fruit d’aquesta llarga trajectòria, en un món ple de canvis, les dones sentim la nostra condició humana com un llegat a reinventar per poder obrir-nos-hi pas en peu d’igualtat als homes, ja que una societat basada primordialment en una supremacia dels valors adscrits al gènere masculí, en requereix un important domini, molt sovint en detriment dels tradicionals valors adscrits al gènere femení. Això no obstant, en aquest context sentim que ni el món ni nosaltres mateixes podem perdre el llegat dels aspectes de la genuïna feminitat que ens són tan propers i fàcils. I és mantenint els aspectes més desitjables d’aquesta  genuïnitat que desenvolupem inevitablement tant en societat com en la mateixa pràctica del ritual.

Certament, un espai compartit per dones possibilita un desenvolupament específic dels treballs, on no existeix la cortapisa de la petjada que suposa l’ancestral i marcada en foc subordinació respecte al poder masculí.

El moviment il·lustrat i la consecució social de les divises de llibertat, igualtat i fraternitat es va oblidar de la meitat de la població. Avui les dones després de dos segles, hem aconseguit, cal dir que amb l’ajuda de molts homes justos i sensibles, aquest lloc de ple dret social. Però en dur a terme aquestes llibertats assolides, ens trobem imitant els homes en un entorn social construït eminentment amb patrons masculins, i això comporta una manca d’equilibri per al conjunt. És per això que també necessitem un espai propi de treball i de reflexió per redefinir la nostra condició de dones i  alhora la nostra manera d’aportar aquesta condició diferent, en plena igualtat, que el món no ha de perdre.

La identitat no és el que vàrem ser, ni el que creiem que som; la identitat és com mirem el món i volem mirar-lo amb ulls de dona, amb voluntat d’entesa i de concòrdia, amb el tractament de la igualtat i del respecte.

Disposar d’un espai no mediatitzat pel pol masculí, ens permet “viure”, retrobar i reedificar plenament la nostra polaritat femenina i avançar en la recerca de nosaltres mateixes com a persones i també com a dones, a través de l’exercici del mètode maçònic.

Treballant plegades sota el nostre propi tarannà, som creadores d’un espai propi. No és un lloc on aixoplugar-nos dels rigors del món exterior. Estem en un món i en formen part, d’aquesta societat i com a part complementària de l’home desitgem crear la nostra lliure i pròpia paraula.

Les maçones de la gran Lògia Femenina d’Espanya ens esforcem a formar-nos en una nova lectura del món, una lectura no limitada per les idees rebudes, l’egoisme, l’individualisme, l’autoprotecció, sinó oberta sobre el món, aquest món que ens envolta i en el qual vivim. Pretenem ser dones construïdes, o si més no en vies de construcció i de fortalesa segons el mètode provat, conscients de les nostres pròpies possibilitats, impregnades dels nostres deures tant com dels nostres drets i sobretot els dels altres, ciutadanes, en una paraula.

I com a ciutadanes, un cop aconseguides fites d’igualtat jurídica, com a francmaçones , reclamem un simbolisme de construcció que té per ideal la millora de la humanitat, el rebuig de l’odi, així com la recerca permanent del diàleg i la pràctica de la solidaritat, mitjançant una societat de pau i progrés.

La  nostra acció s’inscriu en el si d’una recerca de valors espirituals  i morals i com a baules d’una cadena d’iniciades, tenim un deure de vigilància contra els atacs a la dignitat de la persona humana i, en primer lloc,  dels més febles i dels més desposseïts.

I com que cal constatar que són les dones i les nenes, les primeres amenaçades i les que pateixen més durament les discriminacions, les opressions i totes les formes de violència, assumim el nostre compromís per a que es respectin els seus drets, es garanteixi la seva seguretat, la seva integritat i la seva llibertat.

Aquesta és la nostra esperança d’una humanitat més solidària i més il·lustrada. Aquesta és la nostra capacitat de transmetre i de permetre a totes les dones que s’iniciïn, per tal que puguin desenvolupar-se com a persones i com a dones alhora, mitjançant el mètode maçònic.

Moltes de les nostres antecessores pioneres del pensament feminista a Espanya, foren dones maçones, compromeses lluitadores. És un honor per a nosaltres recollir el testimoni i prosseguir amb el fil que ens hi van llegar. La nostra voluntat de contribuir a la millora de la humanitat, ens duu a parlar de “valors femenins”, en una societat avui tan mancada d’utopies i de valors.

La societat patriarcal en què vivim s’ha desenvolupat sobre la base de la violència i de la subordinació de les dones i això ha impregnat tots els àmbits de les nostres vides, tot configurant una societat dominadora i injusta.

Poder, Subordinació i Valors, són tres aspectes que han cavalcat  junts, des de fa més de sis mil·lennis en contra de la vida i de l’equitat.

En base a aquesta dinàmica, el que tradicionalment s’ha relacionat amb la Vida i el seu manteniment, ha estat atribuït al sexe femení. Per tant, és la mateixa Vida la que ha quedat subordinada al Poder exercit a través de la imposició de la força i de la guerra que han estat el paladí de la Llei i l’Ordre.

L’Ordre establert ha anat de la ma de la Llei i de la seva imposició per la força.. Quan en realitat, l’Ordre és consubstancial a la Vida. És l’ordre cel·lular, l’ordre còsmic, l’ordre biològic... allò que ens sosté. Malgrat això, els humans ens organitzem en base a un simulacre, en un miratgede domini i de suposat progrés que està en contra dels valors superiors de la humanitat i al servei de l’avidesa de guanys, de poder i de predomini.

La nostra societat utilitza la moneda com a patró de mesura, que ha esdevingut en el déu vertebrador de les vides, i el seu valor s’ha desconjuntat en mans del poder especulatiu, que ens manipula convertint-nos en pures marionetes, i  ens situa avui davant una crisi sense precedents, en un sistema irracional abocat a la barbàrie insostenible.

La gent perplexa constata l’enderroc de l’autoritat política, que tot i que deu reconduir la societat, es veu impotent a fer-ho, capturada  en la seva pròpia trampa, a causa de la pèrdua generalitzada de valors que l’ha dut a un vassallatge indegut al poder econòmic, on es troba atrapada sense saber què fer amb 23 milions d’aturats a la Unió Europea i més de 80 milions de pobres...

El model neoliberal basat en l’ànsia pel lucre i el desenvolupament   imparable, abandona a la seva sort les classes mitjanes europees que ja no necessita per a que consumeixin i que tant necessiten de la carestia dels serveis de l’Estat del Benestar. Els joves, ells que són el futur, són les víctimes principals del moment, així és el mateix futur el que està en perill. Fracturats per “ruptures estratègiques” per a un nou repartiment, que porta  a majors desigualtats entre pocs rics cada vegada més rics i molts més pobres cada vegada més pobres.

Aquesta crisi sistèmica del món occidental que afecta la tecnologia, l’economia, el comerç, la política, la democràcia, la geopolítica, el canvi del clima amb un considerable augment de catàstrofes naturals, el medi ambient, la cultura, els valors, la família, l’educació, etc.; està generant un augment de la por i del ressentiment; la gent viu en estat d’ansietat i d’ansietat i d’incertesa, se sent, i amb raó, amenaçada per la possible pèrdua de feina, pèrdua de garanties de protecció social; en un estat d’inseguretat generalitzada... que es transforma sovint en rebuig vers els “altres” immigrants, amb un visible augment de la xenofòbia.

Més enllà no és possible avançar, ha arribat l’hora de reinventar la política i d’imaginar el món. I ens hem de preguntar: quina classe de món volem habitar? Què vol dir realment progrés? Essent avui aquest un terme anacrònic de l’època moderna, encara avui pejorativament, el relacionem com a quelcom bo per se, com a imatge de millora, d’avenç en el camí de l’equitat. Però és en l’equitat on cal posar l’enfoc.

Paradoxalment dues causes significatives de la situació anòmala  que està patint el món són el neoliberalisme, fill del liberalisme, que cavalca  desenfrenada  i salvatge sense brides que el retinguin i condueixin; i una altra encara més profunda, les relacions culturals de domini, acaparament, guany i sotmetiment, ancestralment constituïdes per un sistema de poder jeràrquic i patriarcal. Paradoxalment ambdós mals, estan íntimament incardinats  amb les seves bonances, en el mateix sistema que les va generar.

Avui més que mai cal la refundació dels millors valors de la cultura i això sols pot fer-se mitjançant la seva plena i sincera assumpció. Els valors il·lustrats i les seves tres divises:  Llibertat / Igualtat / Fraternitat, van donar pas a la possibilitat de reivindicació igualitària de les dones i són precisament antagònics als mals que ens aguaiten:Poder/Subordinació/Especulació i pèrdua de valors.

Avui les dones estem conquistant la Igualtat i per a això ens veiem obligades a adoptar el model anòmal de poder i subordinació que ha estructurat la societat i que és dominant en tots els camps, nedant la majoria de les vegades a contra-corrent i en contradicció amb nosaltres mateixes.

De poc serveix la Igualtat si no es fa efectiva mitjançant l’Equitat i la Justícia social. Per a això és necessari subvertir els valors, assumint, elevant i dignificant aquells que considerem valors de vida, enfront d’altres basats en la conquesta i la dominació que ens porta a la mort i a l’extermini.

Són precisament els valors de cooperació, empatia, ajuda, confiança.... relatius a la Fraternitat els que han estat subordinats  juntament amb la dona. Són els que avui volem reivindicar per compartir totes, perquè penetrin en el magma de la xarxa social, perquè configurin el fil del teixit que connecti i sustenti les accions i les relacions socials, per aconseguir un món més equitatiu, més viu, més vivible per a totes.

Els valors il·lustrats que en han dut fins aquí, interpretats en clau “femenina” ens porten més enllà. Cap a una inajornable i profunda transformació cultural, que impregni tots els rols i institucions socials.

A un Món per a la Vida, enlloc de per a la Mort, un món capaç de fer realitat els valors de Pau, de respecte a la Naturalesa, mitjançant unes relacions comunes basades en la lleialtat, la comprensió i el respecte a l’altre, la compassió i els afectes.... Per construir un nou model solidari de societat que trenqui amb tot allò competitiu, agressiu del “tot hi val” de l’individualisme atroç en què ens trobem.

La historia està feta de la lluita incessant i de vegades silenciosa de molts  éssers anònims. Les veritables transformacions socials, com les que hem protagonitzat les dones en els dos darrers segles en Occident, no són vistoses, ni requereixen de grans consignes, són silencioses i reals, es despleguen i desplacen en xarxa, entre la empatia de les persones en el dia a dia.

Les dones hem estat sotmeses i subordinades durant mil·lennis, així hem après com es mouen els subtils fils d’aquesta xarxa horitzontal, no des del poder vertical. Avui és des de la xarxa relacional i no des de les jerarquies, que s’han de configurar les transformacions, mitjançant enfocaments més holístics i oberts, utilitzant tant la raó com la intuïció.

Són les dinàmiques socials les que s’han de transformar, “feminitzar-se”, la qual cosa pot suposar un  alleujament tant per a dones com per a homes.  Prou de prosseguir per una via pensada en base a la naturalització cultural de la injustícia, una via que té un sostre, el de l’extinció de la vida humana al planeta.

Prou ja d’aquesta carrera dislocada cap enlloc que confonem amb el progrés. Pensem en la Vida en majúscules com a valor de referència. Canviem el sentiment/concepte de poder, pel de gaudiment i fluïdesa de la Vida mateixa. Com comencem? Anomenant-ho, desitjant-ho, proposant-ho, practicant-ho en nosaltres mateixes.

Hem de deixar de supeditar els valors als interessos. L’ètica  s’ha de reincorporar a la quotidianitat. La història és un entrellat de transferències de poder , sospitem que en les societats igualitàries, matrilinials, el poder era el de la pròpia vida. En tant que hi ha vida  n’hi ha esperança, treballem doncs cap a  un canvi de model de vida, d’un canvi de civilització, d’un món més equitatiu i joiós per a totes exempt de dominadors i de dominats.

No es tracta que les dones conquerim poder i l’exercim a l’igual que els homes, es tracta de canviar unes normes de joc que van començar fa més de sis mil anys. Per a això avui , hem de començar declarant, tal com proposen Victòria Sau... la supressió del Patriarcat, sistema de caràcter dominant i dominador que genera tant de patiment no tant sols a dones sinó a la gran majoria d’éssers humans. On una vida relativament fàcil del 20% de la població mundial, sigui a càrrec d’una mala vida del 80% restant i ningú sàpiga com a solucionar-ho.

Disposem dels mitjans, manquen les voluntats sinceres de donar un gir transformador i amb allò que anomenem femení podem realitzar-ho, recuperant-hi la utopia.

Les dones som una  columna de l’edifici soci cultural, una columna que ha de ser forta, sàvia i bella, per poder equilibrar realment juntament a l’altra columna masculina, el suport de la volta de l’edifici on totes i tots aixopluguem les nostres vides. Aquestes dues columnes on s’assenta el present i el futur de la humanitat.

Gran Lògia Femenina de España

 

Juliol 2012