Gran Logia Femenina de España

NOTÍCIES

Maçoneria Femenina: Louise Michel

Louise Michek va ser una dona activista lluitadora de la Comuna de París, educadora popular, i feminista, Avui continua send una figura emblemàtica de l'anarquisme francés i del moviment obrer en general

Biografia
Era filla natural d'una serventa, Marie Anne Michel, i del terratinent Étienne-Charles Demahis o, més probablement, del seu fill, Laurent Demahis.? Els seus avis paterns li van donar una bona educació basada en principis liberals, i Louise llegia a Voltaire i a Jean-Jacques Rousseau.
En les seues memòries, Louise Michel recorda la seua infància com un període molt feliç de la seua vida. En 1850, estudia per a ser mestra però el seu rebuig a prestar jurament a Napoleó III li impedeix entrar en l'ensenyament públic. Per aqueix motiu, entre 1852 i 1855, obri successivament escoles lliures en Audeloncourt, Clefmont i Millières (Haute-Marne), invertint l'herència que li havien llegat els seus avis. Practica un ensenyament basat en els ideals republicans i en una pedagogia innovadora, la qual cosa alçarà suspicàcia entre els pares dels seus alumnes i li valdrà alguna que una altra amonestació per part de les autoritats. Insistia en el sentit de la responsabilitat i en la participació activa de l'alumnat, prohibia els càstigs, feia classes de ciències naturals i escrivia xicotetes peces teatrals que les alumnes representaven en classe

En 1856, es trasllada a París, on es dedica a l'ensenyament sense interrupció durant quinze anys. Li interessa la literatura i publica diversos textos, en particular uns poemes que signa sota el pseudònim "Enjolras", un personatge de la novel·la Els Miserables, de Víctor Hugo, autor amb el qual manté correspondència de 1850 a 1879.
Louise manté una destacada labor social i militant en els a penes dos mesos que dura la revolta parisenca. Anima el "Club de la Revolució" de l'església Saint-Bernard de la Chapelle, en el districte XVIII, i aconsegueix de l'alcalde del districte de Montmartre, Georges Clemenceau, la creació de menjadors per als xiquets del barri. Organitza també un servei de guarderies infantils en tota la capital, i dóna suport a idees molt noves com la creació d'escoles professionals i d'orfenats laics.
És deportada a Nova Caledònia en el vapor "Virginie" el 8 d'agost de 1873, després de complir 20 mesos a la presó, col·labora amb els qui lluitaven per la independència política d'aqueixa colònia francesa. Per aquesta època la premsa de Versalles li va adossar els malnoms de la Louve rouge, la Bonne Louise (la lloba roja i la bona Louise).
Emparada per l'amnistia parcial concedida als participants en la Comuna de París, Louise Michel torna a París en 1880. La seua passió militant roman inalterada, i multiplica conferències i intervencions en mítings. Pels seus discursos incendiaris és arrestada novament i novament alliberada. Tots els seus moviments són vigilats de prop per informadors de la policia i els informes acusatoris s'acumulen. A l'abril de 1890, després d'un discurs seu en Saint-Étienne i un altre míting en Vienne que deriva en una manifestació violenta, és arrestada i empresonada però se li concedeix la llibertat provisional. La rebutja perquè els altres detinguts no es beneficien de la mateixa mesura, i es nega a abandonar la seua cel·la
En 1890 s'exilia a Londres (Anglaterra), on gestionarà una escola llibertària durant diversos anys. Al seu retorn a França en 1895, una manifestació de simpatitzants li dóna la benvinguda. El mateix any, fonga el periòdic Li libertaire juntament amb Sébastien Faure. Adoptarà una actitud moderada en la defensa del cas Dreyfus.
En 1903 i 1904, a l'edat de setanta-quatre anys, recorre França amb el seu amic l'anarquista Ernest Girault per a donar una sèrie de conferències.
Louise Michel mor d'una pulmonía al gener de 1905, a l'habitació n° 11 de l'Hotel Oasi de Marsella, mentre donava una sèrie de conferències per a treballadors. Milers de persones acudiran al seu funeral a París.
Maçoneria
A proposta de Madeleine Pelletier, va ser convidada, un any abans de la seua mort, a entrar en Maçoneria. En aquesta ocasió va donar un discurs de recepció encara que no va ser iniciada però sí d'alguna manera cooptada el 20 de juliol de 1904. Els membres d'aqueixa lògia se sentien tan honrats per la seua petició que fins i tot es va proposar, que a causa del seu estat, podrien dispensar-li de la cerimònia d'iniciació.
Quan li van preguntar per què mai abans s'havia interessat per entrar en Maçoneria, va contestar: “Hi hauria ja temps que haguera sigut dels vostres si haguera sabut de l'existència de les Lògies mixtes, però pensava que per a poder entrar en Maçoneria feia falta ser un home”.
El seu llegat
Activa lluitadora de la Comuna de París, educadora popular, i feminista, Louise Michel continua sent hui dia una figura emblemàtica de l'anarquisme francés i del moviment obrer en general.
Encara que la seua obra literària compte amb pocs assajos teòrics i diversos poemes, llegendes i contes, alguns per a xiquets, Louise Michel és recordada principalment pel seu activisme en pro de la revolució social. La seua novel·la La misèria anticipa la crisi social dels suburbis de les grans urbs franceses, a principis del segle XXI. En reconeixement a la seua labor docent, amb freqüència es posa el seu nom a escoles primàries i secundàries en moltes ciutats franceses.
Fins a 1916, una manifestació recordatòria li retia homenatge cada any en la seua tomba en Levallois-Perret. Des de 1937, una estació del metro de París porta el seu nom. En 2004, el jardí situat al peu de la basílica del Sagrat-Cor en Montmartre, París, va ser rebatejat en el seu honor.
Algunes de les seues obres són:

* À travers la vie, poesía, París, 1894.
* Le Bâtard impérial, por L. Michel y J. Winter, París, 1883.
* Le claque-dents, París.
* La Commune, París, 1898.
* Contes et légendes, París, 1884.
* Les Crimes de l'époque, novelas inéditas, París, 1888.

Comparte esta noticia

IMÁGENES