Gran Logia Femenina de España

NOTÍCIES

Maçoneria Femenina: Flora Tristán

Flora Tristán, va ser una escriptora, pensadora socialista i feminista francesa. Va ser una de les grans fundadores del feminisme de la tercera ona.

Biografia:
Flora Célestine Thérèse Henriette Tristán i Moscoso Lesnais (París; 7 d'abril de 1803 - Bordeus; 14 de novembre de 1844), més coneguda com a Flora Tristán, va ser una escriptora, pensadora socialista i feminista francesa. Va ser una de les grans fundadores del feminisme de la tercera ona.El seu pare, Mariano de Tristán i Moscoso, germà de Juan Pío de Tristán i Moscoso, va ser un aristòcrata i coronel peruà natural de Arequipa (en aqueix llavors part del Virregnat del Perú) i membre de l'Armada Espanyola, mentre que la seua mare, Thérèse Lesnais, era francesa. Els seus pares es van conéixer a la ciutat espanyola de Bilbao durant l'estada del seu pare allí.

Aquest no va arribar a reconéixer legalment a Flora com la seua filla.
Va tindre una primera infància de luxe, i la seua casa era visitada per personatges que després serien fites en la història com Simón Bolívar, que amb el pare de Flora compartia orígens criolls i bascos. A més es diu que Bolívar podria ser el seu vertader pare, atés que hauria sigut amant de la seua mare. Aquesta situació de bondat econòmica i social es va truncar amb la mort del seu pare en 1808, quan Flora a penes tenia 5 anys, la qual cosa va deixar a la família en la pobresa. La falta de reconeixement legal per part del pare li va impedir heretar els béns que deixara aquest.

Dos anys després de la mort del seu pare, Flora i la seua mare es traslladen a viure a un barri marginal de París, als voltants de la Plaçe Maubert, on viuran en condicions penoses. Als 16 anys comença a treballar com a obrera colorista en un taller de litografia i amb tot just 17 anys es casa amb el propietari d'aquest, André Chazal, el 3 de febrer de 1821. En els 4 anys següents tenen tres fills, un dels quals mor, pel que sembla, molt xicotet; l'altre es diu Ernest, i la tercera, nascuda en 1825, és Aline; serà la futura mare del pintor Paul Gauguin. Aquest matrimoni de conveniència es va dissoldre a causa de la gelosia i maltractaments de l'espòs cap a Flora. Als 22 anys Flora fuig de la llar portant-se als seus fills. La seua doble condició de filla natural i esposa separada la va reduir a la marginal condició de “pària”, com li agradava denominar-se. Chazal la persegueix incansablement. Finalment, aconsegueix un acord judicial amb Flora, pel qual es queda amb la custòdia del fill home, mentre ella es queda amb la xiqueta.

Gràcies a Pedro Mariano de Goyeneche, parent dels Tristán, Flora viatja al Perú en 1832, disposada a cobrar la seua herència i recuperar un lloc digne en la societat. El 7 d'abril de 1833, just el dia en què va complir 30 anys, Flora s'embarca en Le Mexican, la travessia fins a Amèrica dura cinc mesos, i després de desembarcar en Islay, Flora passa a Arequipa, on roman fins a abril de 1834.
Flora es trasllada a Lima, on roman fins al 16 de juliol de 1834, data en què s'embarca en Callao amb destinació a Liverpool, al Regne Unit. Durant la seua estada al Perú va ser testimoni de la crisi política de 1833-34, la guerra civil entre els partidaris d'Agustín Gamarra i els de Luis de Orbegoso.

De retorn a França, emprén una campanya a favor de l'emancipació de la dona, els drets dels treballadors i en contra de la pena de mort.
Mor als 41 anys, víctima del tifus, mentre es trobava en plena gira per l'interior de França, promovent les seues idees revolucionàries.
Maçoneria:
En veure la tomba ( en el Cementeri de la Cartoixa de Bordeus) i la placa de marbre que la recorda com a autora de la Unió Obrera i el trilema republicà i maçònic de LIF (Llibertat- Igualtat-Fraternitat), no queda dubte de la seua condició de maçona.

El seu llegat:
Publica en 1840 un coherent programa socialista en L’Union Ouvrière (La Unió Obrera), on clama per la necessitat dels treballadors d'organitzar-se i advoca per la seua «unitat universal» —l'emancipació dels treballadors havia d'anar unida a l'emancipació de la dona—; sent la creadora de la consigna Proletaris del món, uniu-vos.

Es converteix així en la primera dona a parlar del socialisme i de la lluita dels proletaris. Karl Marx va reconéixer el seu caràcter de «precursora d'alts ideals nobles» i els seus llibres van formar part de la seua biblioteca personal. En el text La Sagrada Família (escrit conjuntament per Karl Marx i Friedrich Engels) en el capítol IV - escrit solament per Engels - (Die kritische Kritik als die Ruhe dónes Erkennens oder die kirische Kritik ald Herr Edgar) es fa una defensa de la feminista comunista Flore Celestine.
kirische Kritik ald Herr Edgar) es fa una defensa de la feminista comunista Flore Celestine.
Flora Tristán va ser autora de molts treballs de caràcter ideològic i literari, els més coneguts són:
* Peregrinacions d'una pària (text francés, 1839 i 1840; traducció espanyola d'Emilia Romero, 1946 i 1971), llibre que es presenta com una memòria del seu viatge a Amèrica i la seua estada al Perú entre 1833 i 1834, no obstant això, l'autora adopta múltiples formes narratives per a oferir la seua visió personal de les seues experiències. És un llibre fonamental per a conéixer de prop els avatars de la incipient república peruana, les pràctiques de la qual i costums van ser analitzades detingudament per l'autora.
* Passejos a Londres (1840), peça que conté agudes crítiques a la civilització britànica
* La unió obrera (1843), fullet on se sintetitza el seu ideari o programa de reformes a favor de la classe proletària; obra fonamental de la biblioteca de Marx.
* La unió obrera (1843), fullet on se sintetitza el seu ideari o programa de reformes a favor de la classe proletària; obra fonamental de la biblioteca de Marx.
* L'emancipació de la dona (text francés, 1845 i 1846; traducció espanyola de M. E. Mur de Lara, 1948) on es manifesta rudement contra la inferioritat matrimonial del sexe femení i ataca la gazmoñería de l'ambient. És un assaig anticipatori del modern pensament feminista.
* Mephis, novel·la el protagonista de la qual apareix com una combinació de Mesías i Mefistófeles.
Per a saber més:
* Bloch-Dano, Evelyne (2003): Flora Tristán. Pionera, revolucionària i aventurera del segle XIX. Editorial Calç i Arena ISBN 978-970-651-728-9.
* Chirinos, Enrique (1985): Història de la República/1821-1930. Tom I. Des de Sant Martí fins a August B. Leguía Lima, AFA Editors, 1985.
* De Miguel, Ana; i Romero, Rosalía (2003): Flora Tristan: Feminisme i Socialisme. Antologia. Col·lecció: Clàssics del Pensament Crític, Editorial La Cataracta. ISBN 9788483191590.
* García Vásquez, Juli Cèsar. Genealogista.
* Sánchez, Luis Alberto (1975): La literatura peruana. Rumb per a una història cultural del Perú, tom III. Quarta edició i definitiva. Llima, P. L. Villanueva Editor.
* Taure del Pi, Alberto (2001): Enciclopèdia Il·lustrada del Perú, Tercera Edició. Tom 16, TAB-UYU. Llima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-165-0.
* Grans Forjadors del Perú. Llima, Lexus Editors, 2000. ISBN 9972-625-50-8.

 

Comparte esta noticia


Documentos asociados:

IMÁGENES